Tot i que aquí estic avorrit de veure ploure i mullar-me, al meu país tothom mira al cel, cercant algun rastre d’aigua. Els ambassaments catalans registren els pitjors números dels que es te registre, fregant el 20% de la capacitat i no es veu que això es pugui solucionar, al menys a curt termini. En moments com aquests salten les alarmes i es busquen remeis, però no són fàcils. De moment Barcelona destaca com la ciutat amb menor consum d’aigua de tot l’estat, el que indica que la conscienciació i l’acció conjunta de tots és possible, en primer lloc, i un factor determinant per solventar qualssevol problema.
Però no deixa d’alarmar-me el fet de que aquells en els que confiem per gestionar els nostres recursos no acaben de donar la talla (gestors i Agència Catalana de l’Aigua). Últimament tots ens hem vist sorpresos per les pèrdues en la xarxa de distribució d’aigua potable. Així, la canonada Cardedeu-Trinitat perd
I són pèrdues fins a cert punt “consentides”, donat que les feines de reparació s’allarguen anys i panys ... “són complicades” diuen. D’acord. Ara imagina que has de construir un oleoducte ... complicat no?. I imagina’t que es posa en funcionament i resulta que aquest oleoducte perd un 50% del petroli que hi circula ... quants dies més creus que duraries a l’empresa?. És clar, el cost de l’aigua és baix i es paga entre tots amb els impostos. Com no hi ha interès econòmic al darrera es deixa de banda i si passa res ... és culpa del clima.
Quan es parla de solucions, la situació és encara més penosa. Uns parlen de transvasaments, obres faraòniques que triguen anys a construir-se i, el més important, que prenen els recursos d’un lloc per portar-los a un altre ... Quin sentit té quan a tot arreu ens manca l’aigua?. Altres parlen de plantes desaladores. Potser és una solució a més curt termini, i el cost de l’aigua generada mitjançant aquesta tecnologia cada cop és més baix degut als avenços tècnics. Per tant no sembla un mala idea. No oblidem que s’ha pres molt seriosament la possibilitat de portar aigua a Barcelona en vaixells des de una planta desaladora Andalusa. Si això es du a terme, serà per que la planta desaladora del sud no sap que fer amb l’aigua que obté ... la raó? Doncs que van construir la planta, però no els conductes necessaris per distribuir l'aigua... Irònic, no?... Encara que sembli paradòxic, en alguns casos les solucions no sempre solventen els problemes.
Fa poc
Aquesta aigua cristal·lina és abocada a torrents i aprofitada per regants. I en alguns casos fins i tot a servit per recuperar sistemes humits, com aiguamolls. Però tot i això, la gran part es llença. En qualssevol cas, aquesta aigua depurada no és més perjudicial que l’aigua d’un riu. Què passaria si es dirigís cap a plantes potabilitzadores?. En aquests temps que estem tant obsessionats per reciclar-ho tot, que fins i tot alguns llocs fashion usen envasos plàstics reciclats (garrafes de lleixiu, etc) com a pantalla de làmpara per que queda guai ... ningú més ha pensat a reciclar l’aigua?.
Les depuradores d'aigues residuals ja existeixen. Les potabilitzadores també. Només caldria construir les canonades que portin l'aigua de les primeres cap a les segones. Si comparem aquests costos amb els generats per plantes dessalinitzadores (que també necessiten xarxes de distribució) o transvassaments, el reciclatge de l'aigua seria, segurament, l'opció més barata ... i segurament la més ràpida. Pot ser se m'escapa alguna cosa, alguna rao' per la que no es pot fer ... Qui sap ... (I qui ho sàpiga que m'ho expliqui, si no te inconvenient)
El que sembla innegable és que hi ha uns quants asseguts a poltrones que podrien preguntar a la gent que toca aigua cada dia, enlloc de mirar-se’ls per sobre de l’espatlla. Segurament es trobarien amb un allau d’idees fresques i amb la possibilitat de revolucionar la gestió dels recursos hídrics. Per que, com he dit a l’inici del post, l’acció conjunta és un factor determinant per solventar qualssevol problema.



